expand_less
  • Era foraster i em vau acollir | Diàlegs de Pedralbes
expand_more
Descripció

Cicle de Diàlegs d’espiritualitat | Una ventada ha obert la porta. Acollir l’inesperat, sota la direcció intel·lectual i moderació de Maria del Mar Rosàs i Tosas, doctora en filosofia i titular a la facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Blanquerna.

L’imperatiu d’hospitalitat ha estat central en les religions monoteistes. Déu espera ser acollit al cor de les persones. I els creients són instats a ser hospitalaris amb els altres. No va ser fins a la segona meitat del segle XX, però, que aquesta noció va passar a ocupar també un lloc central de la filosofia. Ho va fer de la mà de pensadors d’origen jueu com Emmanuel Lévinas, Edmond Jabès i Jacques Derrida. Amb el temps, la seva inclusió de l’hospitalitat com a tema central de la filosofia ha contribuït a fertilitzar una àmplia gamma d’àmbits: des de la teoria política fins a la teoria postcolonial i la teoria de gènere, passant per l’ètica de les organitzacions i la filosofia de la medicina.

En tots aquests àmbits, es va posar damunt de la taula la punyent qüestió de quina és l’acció més justa: la que tracta els altres de manera estàndard o, per contra, la que els acull en la seva especificitat i diferència?

En aquest cicle, abordarem com l’aterratge de l’imperatiu de l’hospitalitat propi de les religions a tots aquests àmbits els ha trasbalsat, amb implicacions tant fecundes com inaudites.

DIÀLEGS DE PEDRALBES

Jacques Derrida distingia entre dues formes d’acolliment. D’una banda, hi ha la invitació, en la qual acullo l’altre que he convidat i seguim un guió que els dos dominem, de manera que no hi ha lloc per a l’inesperat. D’altra banda, diu, hi ha la visitació, en què l’altre irromp inesperadament, trastocant el meu temps i el meu espai, i em fa anar malament. Només aquí hi ha realment hospitalitat, sosté Derrida, i ens exhorta a practicar-la. I afegeix: "l’hospitalitat és, per tant, sempre i inevitablement precària: només hi ha hospitalitat quan no estic preparat per acollir-te com cal".

Alguns discursos polítics, les converses entre mares i pares a les sortides de les escoles i les xarxes socials estan amarats de la por que la visitació per part de ciutadans d’altres orígens destaroti la suposada normalitat econòmica, social i cultural del nostre context. En aquest diàleg desmantellarem alguns mites sobre els fluxos migratoris, ens preguntarem si hi ha maneres de ser societats més hospitalàries i per què és necessari. Ho farem de la mà d’una sociòloga especialitzada en immigracions i un economista jesuïta també especialitzat en immigració.

Amb Blanca Garcés (investigadora sènior de l’àrea de migracions del Cidob) i Alberto Ares Mateos (jesuïta i doctor en migracions internacionals i cooperació al desenvolupament).

Era foraster i em vau acollir | Diàlegs de Pedralbes

Dia: 26 de novembre a les 18.30 h
Ubicació: Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

0,00 €
26 de novembre
Quantitat

  • Descripció

    Cicle de Diàlegs d’espiritualitat | Una ventada ha obert la porta. Acollir l’inesperat, sota la direcció intel·lectual i moderació de Maria del Mar Rosàs i Tosas, doctora en filosofia i titular a la facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Blanquerna.

    L’imperatiu d’hospitalitat ha estat central en les religions monoteistes. Déu espera ser acollit al cor de les persones. I els creients són instats a ser hospitalaris amb els altres. No va ser fins a la segona meitat del segle XX, però, que aquesta noció va passar a ocupar també un lloc central de la filosofia. Ho va fer de la mà de pensadors d’origen jueu com Emmanuel Lévinas, Edmond Jabès i Jacques Derrida. Amb el temps, la seva inclusió de l’hospitalitat com a tema central de la filosofia ha contribuït a fertilitzar una àmplia gamma d’àmbits: des de la teoria política fins a la teoria postcolonial i la teoria de gènere, passant per l’ètica de les organitzacions i la filosofia de la medicina.

    En tots aquests àmbits, es va posar damunt de la taula la punyent qüestió de quina és l’acció més justa: la que tracta els altres de manera estàndard o, per contra, la que els acull en la seva especificitat i diferència?

    En aquest cicle, abordarem com l’aterratge de l’imperatiu de l’hospitalitat propi de les religions a tots aquests àmbits els ha trasbalsat, amb implicacions tant fecundes com inaudites.

    DIÀLEGS DE PEDRALBES

    Jacques Derrida distingia entre dues formes d’acolliment. D’una banda, hi ha la invitació, en la qual acullo l’altre que he convidat i seguim un guió que els dos dominem, de manera que no hi ha lloc per a l’inesperat. D’altra banda, diu, hi ha la visitació, en què l’altre irromp inesperadament, trastocant el meu temps i el meu espai, i em fa anar malament. Només aquí hi ha realment hospitalitat, sosté Derrida, i ens exhorta a practicar-la. I afegeix: "l’hospitalitat és, per tant, sempre i inevitablement precària: només hi ha hospitalitat quan no estic preparat per acollir-te com cal".

    Alguns discursos polítics, les converses entre mares i pares a les sortides de les escoles i les xarxes socials estan amarats de la por que la visitació per part de ciutadans d’altres orígens destaroti la suposada normalitat econòmica, social i cultural del nostre context. En aquest diàleg desmantellarem alguns mites sobre els fluxos migratoris, ens preguntarem si hi ha maneres de ser societats més hospitalàries i per què és necessari. Ho farem de la mà d’una sociòloga especialitzada en immigracions i un economista jesuïta també especialitzat en immigració.

    Amb Blanca Garcés (investigadora sènior de l’àrea de migracions del Cidob) i Alberto Ares Mateos (jesuïta i doctor en migracions internacionals i cooperació al desenvolupament).

  • Opinions