La vida ens fa donar moltes voltes per tornar, sovint, al punt d’origen. Com un fill pròdig que ha tastat mil aventures musicals, ara Mazoni torna a casa. Torna al pop. Aquí tenim Banderes per daltònics, que perquè tothom ho entengui podríem dir senzillament que és un disc 100% Mazoni.

En els darrers anys, la discografia de l’artista empordanès s’havia convertit en un parc temàtic de projectes singulars, buscant sempre un risc artístic que defugia el seu marc de comoditat. Tot ha valgut la pena però és hora de reiniciar: Mazoni torna a fer cançons que són cançons i prou, cançons com només ell sap escriure amb tota naturalitat. És la música que ha mamat, la que li brota automàticament quan improvisa una melodia sobre uns acords de guitarra.

Amb Banderes per daltònics, Mazoni recupera el motllo original, aquell del que va extreure himnes com No tinc temps o Eufòria. Després d’un silenci discogràfic de quatre anys, Jaume Pla ha reconnectat de ple amb l’esperit dels inicis, la idea romàntica de fer cançons per gust, per instint. La vitalitat, les melodies instantànies tornen al centre d’operacions del compositor empordanès, que abraça el pop en la seva accepció més exquisida.