expand_less
  • L’ètica en les organitzacions: protocols i estandardització versus ètica de l’hospitalitat
expand_more
Descripció

Cicle de Diàlegs d’espiritualitat | Una ventada ha obert la porta. Acollir l’inesperat, sota la direcció intel·lectual i moderació de Maria del Mar Rosàs i Tosas, doctora en filosofia i titular a la facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Blanquerna.

L’imperatiu d’hospitalitat ha estat central en les religions monoteistes. Déu espera ser acollit al cor de les persones. I els creients són instats a ser hospitalaris amb els altres. No va ser fins a la segona meitat del segle XX, però, que aquesta noció va passar a ocupar també un lloc central de la filosofia. Ho va fer de la mà de pensadors d’origen jueu com Emmanuel Lévinas, Edmond Jabès i Jacques Derrida. Amb el temps, la seva inclusió de l’hospitalitat com a tema central de la filosofia ha contribuït a fertilitzar una àmplia gamma d’àmbits: des de la teoria política fins a la teoria postcolonial i la teoria de gènere, passant per l’ètica de les organitzacions i la filosofia de la medicina.

En tots aquests àmbits, es va posar damunt de la taula la punyent qüestió de quina és l’acció més justa: la que tracta els altres de manera estàndard o, per contra, la que els acull en la seva especificitat i diferència?

En aquest cicle, abordarem com l’aterratge de l’imperatiu de l’hospitalitat propi de les religions a tots aquests àmbits els ha trasbalsat, amb implicacions tant fecundes com inaudites.

DIÀLEGS DE PEDRALBES

Cada vegada més, les organitzacions públiques i privades s’armen amb codis ètics i mapes de valors. En ells, estableixen quins són els principis morals que l’organització vol practicar i promoure tant de portes endins com de portes enfora. Solen acompanyar-los de documents de bones pràctiques on s’estipulen els comportaments adequats, coherents amb els esmentats principis.

A vegades s’hi sumen protocols i normatives que detallen encara més el comportament esperat per part del treballador. Així es garanteix una actuació estàndard i s’eviten greuges comparatius. És la vella idea de la justícia com a equitat. Però el seguiment obstinat de la norma fa realment millor una organització? El treballador realment íntegre no és aquell que sap que hi ha moments en què atendre aquell estudiant, aquell pacient, aquell client de la manera més adequada passa per oblidar transitòriament aquell protocol i respondre a la seva especificitat irreductible, impossible de contenir en cap protocol?

Amb Begoña Román (professora agregada a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona) i Francesc Torralba Roselló (doctor en filosofia, teologia, pedagogia i història de l'art).

L’ètica en les organitzacions: protocols i estandardització versus ètica de l’hospitalitat

Dia: 19 de novembre a les 18.30 h
Ubicació: Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

0,00 €
19 de novembre
Quantitat

  • Descripció

    Cicle de Diàlegs d’espiritualitat | Una ventada ha obert la porta. Acollir l’inesperat, sota la direcció intel·lectual i moderació de Maria del Mar Rosàs i Tosas, doctora en filosofia i titular a la facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Blanquerna.

    L’imperatiu d’hospitalitat ha estat central en les religions monoteistes. Déu espera ser acollit al cor de les persones. I els creients són instats a ser hospitalaris amb els altres. No va ser fins a la segona meitat del segle XX, però, que aquesta noció va passar a ocupar també un lloc central de la filosofia. Ho va fer de la mà de pensadors d’origen jueu com Emmanuel Lévinas, Edmond Jabès i Jacques Derrida. Amb el temps, la seva inclusió de l’hospitalitat com a tema central de la filosofia ha contribuït a fertilitzar una àmplia gamma d’àmbits: des de la teoria política fins a la teoria postcolonial i la teoria de gènere, passant per l’ètica de les organitzacions i la filosofia de la medicina.

    En tots aquests àmbits, es va posar damunt de la taula la punyent qüestió de quina és l’acció més justa: la que tracta els altres de manera estàndard o, per contra, la que els acull en la seva especificitat i diferència?

    En aquest cicle, abordarem com l’aterratge de l’imperatiu de l’hospitalitat propi de les religions a tots aquests àmbits els ha trasbalsat, amb implicacions tant fecundes com inaudites.

    DIÀLEGS DE PEDRALBES

    Cada vegada més, les organitzacions públiques i privades s’armen amb codis ètics i mapes de valors. En ells, estableixen quins són els principis morals que l’organització vol practicar i promoure tant de portes endins com de portes enfora. Solen acompanyar-los de documents de bones pràctiques on s’estipulen els comportaments adequats, coherents amb els esmentats principis.

    A vegades s’hi sumen protocols i normatives que detallen encara més el comportament esperat per part del treballador. Així es garanteix una actuació estàndard i s’eviten greuges comparatius. És la vella idea de la justícia com a equitat. Però el seguiment obstinat de la norma fa realment millor una organització? El treballador realment íntegre no és aquell que sap que hi ha moments en què atendre aquell estudiant, aquell pacient, aquell client de la manera més adequada passa per oblidar transitòriament aquell protocol i respondre a la seva especificitat irreductible, impossible de contenir en cap protocol?

    Amb Begoña Román (professora agregada a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona) i Francesc Torralba Roselló (doctor en filosofia, teologia, pedagogia i història de l'art).

  • Opinions