Amb el número d’aquest juliol i agost, tornem a casa.

A l’Arca de Babel, Carles Torner recorda la deportació del poble tàtar de Crimea. Als Bitllets, Elisabet Riera visita una de les exposicions dedicades a Caspar David Friedrich i el retorn a la natura des d’una actualitat plena de crisis. Julià Guillamon repassa algunes propostes d’arquitectura moderna i interiorisme dels anys trenta en què els cactus són un habitant recurrent.

L’entrevistada és Maria Campillo, professora de literatura catalana contemporània i autora d’El balneari (L’Avenç, 2022), que repassa els seus orígens, la seva trajectòria i el leitmotiv de la polifonia. Als Focus, Antoni Ribas Tur recull les reflexions d’Oriol Nel·lo, Helena Cruz i Jorge Dioni sobre la problemàtica de la “Catalunya suburbana”, hereva del model nord-americà. Martí Gallén revisa el “conflicte Guimerà” en la commemoració dels cent anys de la mort del dramaturg. Paula Kuffer aborda el retorn d’Akerman a l’Est en clau benjaminiana.

Als Miradors, Imma Merino i Mercedes Álvarez escriuen sobre la trajectòria i la vigència d’Agnès Varda en el marc de la mostra dedicada a la cineasta (CCCB). Joan Todó rellegeix Kant, Eva Vázquez retorna a la “Catalunya rural” amb Roser Vernet i Anna Punsoda, Valèria Gaillard se submergeix en l’univers de Marina Tsvetàieva, i Albert Forns visita de nou una Biennal plena de contradiccions. Cristina Masanés reflexiona sobre mirades després de dues intervencions artístiques. Recuperem el passat romà de Catalunya amb deu peces de l’exposició Imperium, del Museu Arqueològic de Catalunya. Genís Barnosell repensa les havaneres lluny del passat en terres americanes que evoquen. I Jordi Puntí s’acomiada d’alguns llibres i escriu sobre la vida viscuda amb la seva companyia.